Qualsevol dia d'aquests em menjaré un mitjó de la talla vint-i-tres mentre llenço una torrada al cove de la roba bruta.
Jo solia ser una persona endreçada. Fins al punt de ratllar la mania. Però ja no exerceixo. Ara entro a casa i tant puc ensopegar amb un bolet de peluix (sí, també en fan) com amb un got de plàstic que ha tingut diverses funcions -cap de les quals és beure, per descomptat-. I mentre em faig camí apartant gairebé a puntades de peu les cites amb el metge, les cintes per marcar roba, els pitets bruts, els biberons, el comandament d'un aparell anomenat televisió, les tovalloletes humides, la feina pendent i el xarop per la tos, repasso mentalment la llista de la compra que probablement no podrem fer fins el cap de setmana. Juguem a casetes, a motos, a nines, a trencaclosques, a fer rabietes, a fer ganyotes, a fer nones, a fer el mico, a fer festes, i a ballar, a plorar, a saltar, a cridar, a cantar. I a manar. Netegem el marbre de la cuina només per poder-lo tornar a omplir de seguida amb mini-sopars i carmanyoles. I després ja és hora de tovalloles amb caputxa per embolicar els nostres plançons després d'un agradable bany. Bany que pren el lavabo més que les criatures, òbviament. Però aquest semimalbaratament d'aigua, malauradament, no es pot aprofitar per res més que per embrutar la resta de la casa. Després ve l'escena del mitjó i la torrada, i una conversa adulta i animada que va desapareixent irremeiablement en una tirallonga de monosíl·labs cansats a mesura que es va buidant la pica de plats per esbandir. El trajecte fins al llit ja no és tan llarg. Ens movem a càmera lenta pel passadís. Jo m'aturo per dir bona nit a l'ordinador, que treu el nas entremig de milionets de paperets escampats per la taula. Estic plantejant-me si li demano el divorci a la maquinota, perquè últimament no ens avenim gaire. Ell no m'entén. És un egoista. Un malcriat. Tot el dia cridant l'atenció. I amb quatre pampallugues a la pantalla es pensa que ja ho pot arreglar tot...
M'estiro al llit, em tapo fins al nas i poso quarta al caparró. Després tercera, al cap d'una estona. Ai, que em passo de revolucions! Frena, frena. Va, ara segona. I primera. I ara ja pot estacionar. Premo la clau. Mic, mic. Tancat. Silenc... Mamaaaaaaa!!
Això. Ara exerceixo de mare.
