31 de juliol del 2014

En aquest afer

Vull estar contenta. Tothom i tot el que està al meu voltant és secundari, en aquest afer. Primer jo. Després ja veurem, el que quedi. Potser tot, vés a saber.

Suposo que aquesta és la llibertat més primitiva; de sobte em sembla irresponsable i molt covard deixar en mans dels altres la meva felicitat.

Això que dic m'ha vingut ara com un raig de claror, sé que després qualsevol cosa que em faci ombra em distraurà i perdré aquesta lucidesa. I seguiré fent les coses que feia abans, però la llum no acaba de marxar mai del tot, ni les ombres es queden per sempre...

Sé que sola no arribaré enlloc. Per molt que tot i tothom sigui secundari -repeteixo, en aquest afer-, és aquest tot i aquest tothom el que i qui em confronta amb les ombres. I, és clar, em posa en l'òrbita per on circulen els raigs de claror.

Només vull netejar el meu camp de mines, ser terra fèrtil; no fer basarda i que hi germini alegria, en el meu tancat, i que a prop hi volin ocells, papallones, libèl·lules. Fins que tots els filats siguin de paper i un dia de pluja qualsevol es desfacin. 

Per això, tota la meva voluntat.