El que has
fet, ja està fet, i de la millor manera que sabies. És l’hora del confeti, ja,
cada vespre, a partir d’ara! I de calmar la set, també. Beu-te l’estiu a glops,
d’aquells dolços i àcids, i que el sol et colri la pell. Que l’aigua t’estovi
els dits. Que no et pesin gaire les maletes. Que puguis obrir portes i
finestres de bat a bat. Que puguis fer-te el sord i, mentrestant, aprofitar per
escoltar-te. I que puguis llegir deu vegades la mateixa pàgina del teu llibre
favorit abans d’adormir-te sota l’ombra d’un pi.
Omple’t les
butxaques de petxines i dels últims ginebrons. Potser
et faran falta per les cerimònies del proper solstici d’hivern, quan et sembli
que les estacions són més llargues del que són i vegis massa impossibles a l’horitzó.
Aleshores tornaran músiques i perfums a ballar descalços dins teu, instal·lant-se
per tot arreu en una fràgil perpetuïtat.
Feliç
revetlla de les ocasions...
