A mitjans de juliol ja s'han acabat les presses. Poc a poc em comença a
passar aquella sensació de gallina decapitada, corrent sense
solta ni volta en una cursa tan frenètica com inútil. És ara, en aquesta
calma tot just estrenada i encara matussera, que de vegades,
remotament, em vénen ganes d'abandonar. No parlo de morir, per déu, això
no! Almenys en el sentit literal de la paraula. Parlo d'acomodar-me en
abismes intranscendents a mig metre del terra, de nedar amb l'aigua al
pit, de reproduir gestos copiats, de recitar paraules que altres han
pensat. Això, vull dir. Colar-me en una etiqueta qualsevol i anar fent.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH6Lrmd0P0G4_Ysaa4GREoLzLT1ZN-egdIjumahxKrJn3IfCI_Ksg8sznyillmR_QIcK16LaEIrSknL2a1jj-C3F0QcBbvzQi4SagDQ8a_JCIViL5K-2tXk3E54DvmAvD6bxlJ0QYNdiXA/s320/lluna_Riccardo%252BGuasco%252B5.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSJn1f212XnSOrzDVIeIzDBx6Ptz2hOLkbBBlE-W75Y0smxANtR6uoDAnzknYc4ILU7JgS2Pb1r3OXr3If6UKGjiwBe74qsl0SOdSNraN0f8v6xRIn2Lgx4xpgiDO2uAfAZhiE3tmzI7nT/s320/lluna_Riccardo%252BGuasco%252B4.jpg)
Però encara, també remotament, sento un bri d'esperança. Ho aconseguiré. Aconseguiré trobar la bellesa.