16 de febrer del 2015

Tristeses

Hi ha tristeses que suren no saps ben bé on, sota la pell, atrapades en espais intermedis, en fronteres mal definides. Malviuen entre l'última mil·lèsima de segon d'un dia i la primera del següent. S'amaguen sota cada parpelleig, al punt de la i dels crits. Entre la carn i l’ungla, com un grapat de terra esgarrapada. Es desfan i es refan en aquest espai discret que et vas empassar fa temps; t'inunden i et deixen –en aquest soterrani estanc- erma, i freda, i humida, i esquerdada. Surant indefectiblement sota la pell. Sense ombra ni empremta per poder-les caçar.






Hi ha tristeses que no saben parlar. 





Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anònim17 de febrer del 2015, a les 14:04

    igual que hi ha tristeses atrapades també hi deu haver alegries, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apireta de Colb18 de febrer del 2015, a les 6:33

      D'alegries n'hi ha moltes, però no estan atrapades! ;-) Les tristeses són temporals, com una crosta que tard o d'hora caurà.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)