Mira’t, no ets de ningú;
Si de cas del
bosc i les pedres.
De ventre càlid
on niuen els mots
oblidats a la boca.
De pols del
terra, de remolí.
De drecera. De camí.
Mira’t, no ets de ningú;
Si de cas dels rius i carenes.
D’ànima desbocada i plena
que amara de silencis fèrtils
els pensaments lleugers.
D’ulls d’àliga i d’ametlla.
De romaní. De cirerer.
Mira’t, no ets de ningú;
Si de cas dels cims i les lleres.
Feta de contes. Feta d’estrelles.
De llum de maig.
De primaveres.
De pluja fina.
De mandarina.
Mira't, no ets de ningú.
Ni per a ningú.
De calma quieta
i ales transparents
que escampen cels liles.
Per a tots els núvols.
Per a tots els dies.
Ni per a ningú.
De calma quieta
i ales transparents
que escampen cels liles.
Per a tots els núvols.
Per a tots els dies.
Mira't, no ets de ningú.
Ets alosa de vol baix.
Ets l’arrel i la pedra polida.
La memòria, el batec,
Ets alosa de vol baix.
Ets l’arrel i la pedra polida.
La memòria, el batec,
la crida.
I ets tanta joia.
I ets tanta vida.
I ets tanta joia.
I ets tanta vida.
