No us ha passat mai que busqueu les ulleres mentre le dueu posades? Això és el que passa amb els amics, també. De vegades no els trobes, i és que no t’adones que ja els portes posats. I llavors, tant amb les ulleres com amb els amics, et dius a tu mateixa que si t’haguessis aturat un moment abans d’aquesta frenètica recerca i t’haguessis mirat al mirall, ja sabries que tot el que és necessari ho portes sempre posat. Les ulleres, en alguns casos. I els amics, sempre.
AAAAAra ho entenc! per això em sento les cames tan feixugues últimament. És clar! com que porto tans amics posats a sobre.....
ResponEliminaDe vegades no cal veure per creure. Hi ha certeses invisibles...
ResponEliminaInvisibles, inaudibles... imperceptibles? Així, cal creure-hi més que mai, en aquestes certeses!
ResponElimina