Vine d’allà on siguis,
digue’m que no em preocupi,
que tu et faràs càrrec de tot.
O, encara millor,
no m’ho diguis.
Fes-ho.
Mata’m la responsabilitat,
pren-me el seny,
anul·la els meus contractes vitalicis
amb expectatives i anhels.
Vine d’allà on siguis,
digue’m que em saps,
que tu ets per a mi.
O, encara millor,
no em parlis.
Fes-me boja.
Sacseja’m fort, crida’m,
espanta tots els ocells
que m’han niat a l’ànima
i em voletegen, eixordadors, pertot.
Vine d’allà on siguis,
digue’m que m’escoltes,
que em prens el relleu.
O, encara millor,
calla.
Fes-me silenci.
Desbanca’m, aparta’m,
buida’m i que em voli la pell;
versiona’m en noves oportunitats
que em deixin ser, a la fi i de nou, tu.
Vine.
... sense (més) paraules
ResponEliminasóc aquí, Laura...
ResponEliminaAmazing
ResponElimina