Et regalo

No puc regalar-te res que no tinguis, ja. Comptant que els regals que et pugui fer no seran res material. Amb tot, et regalo aquest correu perquè t’aturis un moment. Si us plau, no em llegeixis mentre camines pel carrer, i encara menys amb aquella flaire de merda de mico i l’estrèpit de cotxes i tramvies. Busca’ns un lloc agradable i seu.

Et regalo aquest correu que dura només un minut, si ho vols així, que sé que tens molta feina. 

Et regalo aquest correu que no olora a res en particular, però que si fos possible, desprendria perfum de terra boscana. 

Et regalo aquest correu que és intangible, però que serà abraçada quan trepitgis la terra boscana.

Et regalo aquest correu que podria escriure amb silencis, també, que esdevindran més delicats dins l’abraçada que serà abraçada quan trepitgis la terra boscana.

Un minut, he dit, i potser ja m’he passat.

Et regalo aquest correu perquè en el dia d’avui tinguis un minut per a tu, només per a tu. Perquè si et dic que no puc regalar-te res que no tinguis ja, ho dic de veritat. I et trauria un mirallet, però no cal, perquè tu ja m’intueixes i saps que l’únic que vull, per a tu, és que aquestes paraules et facin buscar dins teu un minut relatiu, un nas, unes orelles i mans i braços i cos per abraçades. Però no per a mi, no, no. Per a tu. Si trobes tot això, ara, assegut allà on siguis, t’hauré fet el millor regal del món.  

(Si no ho trobes, truca’m, i un altre dia anem a fer un cafè. ..)