No sóc de les que esperen la primavera amb candeletes, jo;
sóc més d'altres equinoccis. Però reconec que aquest rebrotar de la vida té un
no sé què... Em sumo a aquesta alegria, avui, a les flors dels vius i a les
dels morts.
Està bé que creixin coses noves, i és necessari. Però també està bé no renegar
de les que ja hi eren només perquè ja hi eren, i comprendre això m'asserena. No
passa res si escric, vull dir. Tornar a fer una cosa que feia abans no desfarà
tot el camí recorregut, ni el meu ni el de ningú.
La primavera no il·lumina ni escalfa totes les nostres
ombres, però sempre arriba en un bon moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada