Arrels

Fa un any i vuit mesos que no escric res en aquest bloc i, sincerament, pensava que no hi tornaria a escriure mai més. Tot perquè un mes de novembre vaig decidir deixar-lo morir, així, per tossuderia. Però suposo que allò que vol ser troba una manera o altra de tornar a ser si sota terra les arrels encara són vives, per això m'he permès a mi mateixa canviar d'opinió.

Va ser la setmana passada, quan va tornar a entrar en escena. Jo no ho buscava, que passés, però me n'alegro. I és que el bloc em va venir al cap -o potser no va ser ben bé al cap- com una cosa important. I tot de petites pistes em van portar fins aquí. Coses senzilles, com somiar amb un aniversari i que després algú expliqués que somiar amb aniversaris volia dir renéixer. O una conversa en la que em van recordar que tot el que no es dóna es perd. I entremig, una pregunta que em va ajudar a fer encaixar cada peça al seu lloc.

Doncs bé, si vaig decidir matar-lo, ara decideixo que visqui una mica més, amb les seqüeles que això pugui tenir. Quina emoció!