Dotze (2)

Acabo aquest any feliç. Gràcies als qui heu dedicat dotze segons, o més, o molts més, a pensar una frase. Gràcies als qui les llegireu. Gràcies als qui no sabíeu què dir però us hagués agradat fer-ho. Gràcies als tímids que no heu gosat. Gràcies als qui heu fet tard i ja no hi sou a temps (sempre s'hi és, a temps). Gràcies als qui us n'heu oblidat. Gràcies als qui heu cregut que no havíeu de participar. Gràcies als qui, des de lluny, se us ha escapat un somriure. Gràcies als qui no us ha interessat. Gràcies als que sempre voleu dir més. Gràcies als que dieu sense paraules. Gràcies als originals. Gràcies als qui em manteniu cap i cor en funcionament. Gràcies a mi mateixa no sé ben bé perquè, però em sembla que m'ho he de dir, també. Em sembla. Crec. O no. No ho sé. Diria que sí. En fi, gràcies.

Gràcies també a tu, dos mil tretze, per ser i estar tan ple de tot. 

Aquestes són les vostres frases. Gaudiu-les!

 
2013, l'any de la llum.

Dotze centímetres, com els dotze que ha fet el meu somriure mentre llegia com pots arribar a ser de tan única i originalment Laura Domènech. Muac! 

Jo havia sentit parlar d'onze minuts i de vint centímetres o mai no se sap quants. Me n'alegro de poder tancar l'any donant gràcies per dotze centímetres de vida regalada. Que en siguin molts més i que cadascun d'ells et facin més sàvia i més feliç. Ara bé, jo de tu, quan t'arribin als genolls... potser serà el moment de tallar-te'ls... pobres cervicals, si han d'aguantar tant de pes.

Aprendre a mudar la pell a través de les paraules no és només una frase que encaixa enmig d'altres paraules, és com un part volgut i temut, relaxat i salvatge, optatiu i inevitable. I aquestes paraules són vida.

El ressò d'un batec sempre a contratemps esclatant al cel --llum, foc, vida-- entre les mans del vent.

2013, el meu any de les canes.

12 centímetres ens creix el cor quan et pensem, quan et llegim...t'estimem.

Un regal retrobar-te. Quan de tant en tant m’arriba la teva presència de seguida m’inunden imatges, sensacions, sentiments... que ara intentaré encabir en paraules: Coratge, fortalesa, reflexió, mirada àmplia i profunda, sensibilitat, honestedat, humilitat, sinceritat... i molta, molta, consciència envers tu mateixa i del que t’envolta. Moltíssimes gràcies per compartir-te.

Gracias a la vida

T'estimo molt, amb això ja n'hi ha prou, no?

Sister, em passen mil coses pel cap només de llegir-te, però si hagués de seguir un primer impuls et diria que gràcies per ser així com ets i emocionar-me d'aquesta manera, gràcies per acompanyar-me en aquesta vida, gràcies per la teva valentia. El primer que em passa pel cap és que t'estimo fins l'infinit i més enllà, com diu l'Adri.

Una de Raimon Panikkar: "Benaurats els q no escarmenten".

Mira...si es tracta del primer impuls, només una paraula, alegria, molta.

12........ 12 mesos d'atur, que com bé vol dir la paraula és de descans, de descans mental, on he pogut fer 12 migdiades, o més!!! Jejeje... D'estar 12 hores diàries amb les nenes, d'abraçar-les, de jugar-hi, de viatjar, fins i tot hem anat al món de les princeses! Temps de platja, de muntanya, temps de patir, d'escoltar, de parlar, de caminar, i de conèixer gent!!! Em sento feliç i contenta de poder comptar amb bons amics, i de gaudir de la família que m'ha triat!!! No sé si he dit 12 coses...... si he pensat durant dotze minuts, o simplement m'has ajudat a pensar en aquests dotze mesos del 2013!!!! Un petó molt fort!!!

Una de Nelson Mandela que em sembla molt encertada per començar l'any: "Perdonar allibera l'ànima, treu la por. és una eina poderosa. Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell, aleshores es torna el teu company". Molt bon any!

Con gente tan luchadora sobran las palabras

La paraula rendició no existeix.

Saps escoltar, ser còmplice i respectar... et dec molt.

Vull veure com la melena et creix un metre més com a mínim, ja saps que jo també molt.

  

.....m'agraden les persones valentes....m'agrades TU (tururú)......

 

No et conec a fons, pero sí que sé de les estones que hem passat que transmets tranquil·litat i ets una molt bona persona!!!!. Bon any maca!!!

Te quiero... (es lo q me viene a la cabeza los primeros segundos al leerte).

Visca els retrobaments inesperats!

El temps no existeix, tot és fruit de la ment. Hi ha persones que entren a la teva vida, i no saps perquè, sempre més t'acompanyen d'una manera o altra, per aquest inexorable camí. Tu, Laura, no deixes indiferent, la teva senzillesa i humilitat acompanyen a la teva serenor i pas lent, però constant i ferm. Dona lluitadora, valenta i optimista, tens un bocinet del meu cor i sé que jo en tinc un també del teu. T'estimo, bonica, i serà així per sempre més. Gaudeix del dia a dia, sigui del 2013, del 2014 o del 2020. 

Felicitats pels centímetres aconseguits en el cabell i per tots els que has conquerit en la resta d'àmbits de la vida aquest any, siguin metres, centímetres o mil·límetres. Ja sé el que costa guanyar-los, te'n pots sentir ben orgullosa. Un petó molt gran i molta força per continuar endavant!

Amb il·lusió i constància, podem aconseguir més coses de les que som capaços d'imaginar.

La paraula que m'ha vingut al cap quan anava llegint el teu escrit, bé de fet dues paraules, són lluitadora i forta.

És meravellós tenir persones a prop com tu. El meu desig pel 2014 és poder compartir més estones juntes...doncs en aquest 2013 no ha estat possible...

Millor companya per la batalla no hagués pogut escollir i finalment ser guanyadores, el millor final, sempre estaràs al meu cor encara que no ens veiem!

La realitat supera la ficció.

Sempre endavant.....ni un pas enrere!!!!

Que el dos mil catorze sapigueu fer tanta màgia.