En Pepito no és ningú. Literalment ningú, només un exemple. Però em serveix per fer-te l'ullet des d'aquí. A veure si afino la punteria: 52° 31′ 0″ N, 13° 24′ 0″ E. Oi que m'entens, nyigo-nyigo del meu cor?
I és que ja ho deia Víctor Hugo: es pot resistir a la invasió dels exèrcits, però no es pot resistir a la invasió de les idees.
Visca la revolució!
11 de juliol del 2009
10 de juliol del 2009
Aaaaaaahhhhh!
Fa una calor insuportable. Hi ha molt soroll, però hem de tenir les finestres obertes de bat a bat. Em vento amb el full que ens han donat amb la bibliografia del curs. Per fer-me passar la calor i, com qui no vol la cosa, per veure si puc escombrar a cops d’aire el tedi que s’ha instal·lat pertot. Una noia arriba tard. Deixa una bossa de plàstic amb una ampolla d’aigua al terra. Va bevent de tant en tant, sense estalviar-se el soroll molest de la bossa. Aleshores es treu les sabates i se les canvia per unes altres que duu a la bossa de mà mentre se li desencaixa la mandíbula a base de badalls. Sembla el lleó de la Metro, us ho prometo. (A veure si dieu aquesta frase ràpid tres vegades seguides). A prop seu, un xicot seu arrepenjant la cadira a la paret, sobre dues potes. S’ha tret les sandàlies i els peus li pengen de la cadira amb un balanceig maleducat. Una altra noia passa l’estona fent dibuixets de formes geomètriques en un paper. Hi ha algú que escolti? Jo no puc. El cap se me’n va cap a un altre lloc. Intento centrar-me en el que ens expliquen, però em rendeixo a l’evidència: no m’interessa.
De sobte, d’alguna aula veïna en surt un crit: aaaaaahhhhhhh!! Després, se senten rialles i aplaudiments. Tothom mostra la seva sorpresa, i es percep un cert agraïment; per uns moments s’ha trencat la monotonia, això és el més interessant que ha passat fins ara i ni tan sols ha passat dins l’aula on som. El Lluís em diu: és un curs de risoteràpia. I penso que jo vull ser allà, cridant i rient. Al cap d’una estoneta, se sent una cançó. Més aplaudiments, més riallades. I torno a pensar que jo vull ser allà. Però com pot ser? Jo, en un curs on es canta i es crida escandalosament? Però si fins i tot s’hi deu ballar, en aquest curs! Doncs sí, voldria ser allà i me’n faig creus. Em pregunto si només es fruit de l’avorriment del moment. I veig que no.
De vegades, un canvia sense adonar-se’n, quasi sense voler. Canvia, i prou, sense estrèpits. Però el canvi es va forjant de mica en mica i no el pots percebre fins que de cop i volta un dia t’adones que preferiries estar saltant i cridant com una boja en comptes d’estar asseguda davant d’algú que et parla i prou. T’adones que vols fer, que vols moure’t, que vols actuar. Però si tu no ets així! Et repeteix el cervell. Calla, cervell, i escolta l’impuls. Deixa estar els teus prejudicis.
De moment, en tinc prou amb això. El curs m’ha servit, almenys, per desvetllar aquesta inquietud. Decidit. L’estiu que ve m’apunto al curs de risoteràpia.
De sobte, d’alguna aula veïna en surt un crit: aaaaaahhhhhhh!! Després, se senten rialles i aplaudiments. Tothom mostra la seva sorpresa, i es percep un cert agraïment; per uns moments s’ha trencat la monotonia, això és el més interessant que ha passat fins ara i ni tan sols ha passat dins l’aula on som. El Lluís em diu: és un curs de risoteràpia. I penso que jo vull ser allà, cridant i rient. Al cap d’una estoneta, se sent una cançó. Més aplaudiments, més riallades. I torno a pensar que jo vull ser allà. Però com pot ser? Jo, en un curs on es canta i es crida escandalosament? Però si fins i tot s’hi deu ballar, en aquest curs! Doncs sí, voldria ser allà i me’n faig creus. Em pregunto si només es fruit de l’avorriment del moment. I veig que no.
De vegades, un canvia sense adonar-se’n, quasi sense voler. Canvia, i prou, sense estrèpits. Però el canvi es va forjant de mica en mica i no el pots percebre fins que de cop i volta un dia t’adones que preferiries estar saltant i cridant com una boja en comptes d’estar asseguda davant d’algú que et parla i prou. T’adones que vols fer, que vols moure’t, que vols actuar. Però si tu no ets així! Et repeteix el cervell. Calla, cervell, i escolta l’impuls. Deixa estar els teus prejudicis.
De moment, en tinc prou amb això. El curs m’ha servit, almenys, per desvetllar aquesta inquietud. Decidit. L’estiu que ve m’apunto al curs de risoteràpia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)