Cicle tancat. Pim pam pum.

És possible que pim pam pum sigui, en realitat, pum, pam, pim. Que l'ordre trigui una mica a instaurar-se dins del cervell. Que amb una mica de temps el final ja no sigui el primer que has pensat, o sentit, o passat. Que la raó et faci començar per la part més senzilla.

Potser utilitzar el pim, pam, pum per exemplificar el que vull dir és un recurs més aviat tronat, però és força gràfic.

Pum. L'hòstia.
Pam. La perplexitat.
Pim. El saltiró endavant.

No sé si en aquests casos l'ordre dels factors no altera el producte, però intueixo que no. Que si el cicle està tancat, el pim, el pam i el pum es poden col·locar allà on vulguin.

Ets molt delicada

Ja m'imagino, caricaturitzant, un panxut amb el puro penjant dels llavis, amb l'últim botó de la camisa que ja no li corda i balbucejant -perquè el puro no el deixa vocalitzar ni ell té cap interès per fer-ho- la mateixa cançoneta per fer-te la punyeta. "Nena, és que ets molt delicada". I a la comissura dels llavis, mig sostinguda pel puro, aquella rialleta de superioritat, que ve a confirmar, per si no te n'havies adonat, que l'adjectiu és un compliment enverinat.

I tu allà, sentint que t'has de defensar encara no saps ben bé perquè, i pensant que allò no t'agrada.

Tant se val si el qui ho diu fuma puros, si no pot encabir la camisa dins dels pantalons, si es fa la ratlla al mig o si duu sabates de taló. Jo dic que visca la delicadesa! No és bonic emocionar-se? Amb una pel·lícula, amb una cançó, amb un somriure de la teva filla, amb una paraula, amb una mirada, amb un petó, amb un gest, quan llegeixes, quan escrius, quan escoltes les confessions dels dimarts a la tarda, quan la teva parella t'ha fet el sopar, quan estimes, quan trobes a faltar, quan gaudeixes de les coses....

Les emocions ens esclaten a dins sense avisar-nos, i de vegades som així, transparents, ens deixem endur, i ens deixem plorar, o riure. Per què no?

El desig més profund

El desig més profund és un hàlit que et posa els pèls de punta. Et corre per darrera les orelles, per les puntes dels dits, per les parpelles, pel fetge, per les venes, pel cervell, per l'ànima. Et sacseja, et mareja, t'escup, t'acarona, t'anestesia. T'esclata i se't clava per tot arreu, et conquereix els espais destinats a la raó. Et xiscla i t'arrossega pels cabells. T'acaricia i et diu bona nit, que dormis bé.

No sé quin és i me n'alegro, perquè el desig més profund et fa estar viu.