És possible que pim pam pum sigui, en realitat, pum, pam, pim. Que l'ordre trigui una mica a instaurar-se dins del cervell. Que amb una mica de temps el final ja no sigui el primer que has pensat, o sentit, o passat. Que la raó et faci començar per la part més senzilla.
Potser utilitzar el pim, pam, pum per exemplificar el que vull dir és un recurs més aviat tronat, però és força gràfic.
Pum. L'hòstia.
Pam. La perplexitat.
Pim. El saltiró endavant.
No sé si en aquests casos l'ordre dels factors no altera el producte, però intueixo que no. Que si el cicle està tancat, el pim, el pam i el pum es poden col·locar allà on vulguin.
Com tu dius al teu bloc, la gent sí canvia... hmmm... i ara estic pensant que potser no estic d'acord amb tu en què, al pim, pam, pum, l'ordre dels factors no altera el producte. Potser és una bajanada, eh? no t'ho prenguis molt en sèrio... recorda lo malament que se'm donaven les mates (cosa que no ha millorat amb el temps). Però estava pensant que sí, que l'ordre dels factors altera el producte completament, que la reorganització de pim-pam-pum en pum-pim-pam o en pam-pum-pim, per exemple, fa que tot, absolutament tot, canviï. I no és aquesta la gràcia de la vida? food for thought...
ResponElimina