31 de desembre del 2014

No sóc original

No sóc original. Porto uns mitjons de ratlles, tinc mal de coll i les mans com llimes, aquests dies m’enrampo amb tot, i ho confesso, he anat als xinos a comprar alguna vegada. Però ningú no ha dit que calgui ser original, oi? Només trobo que l’excusa d’acabar l’any és prou bona per escriure alguna cosa. 


Aquest matí el meu avi m’ha convidat a fer un d’aquells cafès de sobretot-no-li-diguis-a-la-teva-àvia. A les tasses de cafè hi havia escrita aquesta frase: la vida és massa curta com per no somriure. A ell, però, als seus 89 anys, li ha fet gràcia que aquella tassa li toqués el nas quan se la posava als llavis. Tot plegat m’ha fet immensament feliç. Quina bona manera d’acabar l’any, he pensat.

Ja fa temps que no em faig propòsits; si més no ho intento. I ho faig a consciència, malgrat la dificultat d’aquest compromís. També com a reconeixement de tot el que tinc i sóc. Aquest any, per exemple, he estat tigre, granota i mosca collonera. He fet postals blaves, i liles, i verdes. I liles. He perdut el mal humor llarguíssimes estones. He conegut més profundament algunes persones del meu voltant. Hi ha hagut dies molt tristos. I dies molt feliços! He escrit quan ho he necessitat, acceptant que tot el que no ha acabat fet paraula és perquè senzillament no ho havia de ser. He gaudit de la meva estimada família. M’he qüestionat la meva feina per mirar de fer-la millor. He guerrejat sense tenir-ne ganes però tenint ganes de tenir-ne ganes, perdent i renunciant però alleugerint el camí, essent una mica més lliure. I dec haver fet moltes altres coses que ara no recordo!!

Sobretot, em sento agraïda. GRÀCIES.

No ho he après tot, només faltaria! Però m’he acostat a la plenitud de fer les coses per amor i que això no em faci tan eco per dins. 

Ara, ni t’explico tot el que em queda per fer!!!


 



Feliç 2015.