No puc regalar-te res que no tinguis, ja. Comptant que els
regals que et pugui fer no seran res material. Amb tot, et regalo aquest correu
perquè t’aturis un moment. Si us plau, no em llegeixis mentre camines pel
carrer, i encara menys amb aquella flaire de merda de mico i l’estrèpit de
cotxes i tramvies. Busca’ns un lloc agradable i seu.
Et regalo aquest correu que dura només un minut, si ho vols
així, que sé que tens molta feina.
Et regalo aquest correu que no olora a res en particular, però
que si fos possible, desprendria perfum de terra boscana.
Et regalo aquest correu que és intangible, però que serà
abraçada quan trepitgis la terra boscana.
Et regalo aquest correu que podria escriure amb silencis,
també, que esdevindran més delicats dins l’abraçada que serà abraçada quan
trepitgis la terra boscana.
Un minut, he dit, i potser ja m’he passat.
Et regalo aquest correu perquè en el dia d’avui tinguis un
minut per a tu, només per a tu. Perquè si et dic que no puc regalar-te res que
no tinguis ja, ho dic de veritat. I et trauria un mirallet, però no cal, perquè
tu ja m’intueixes i saps que l’únic que vull, per a tu, és que aquestes
paraules et facin buscar dins teu un minut relatiu, un nas, unes orelles i mans
i braços i cos per abraçades. Però no per a mi, no, no. Per a tu. Si trobes tot
això, ara, assegut allà on siguis, t’hauré fet el millor regal del món.
(Si no ho trobes, truca’m, i un altre dia anem a fer un
cafè. ..)
