L'heroica gesta del ratolí

Temps era temps que en una taula de fusta de pi, flanquejat per un bosc de papers, s'hi assentava un ordinador. Tenia el tràfec constant d'un ordinador domèstic; ben entrades les nits, era un redòs de calma i silenci i tan sols un petit llumet blau titil·lant el mantenia visible en la fosca. Però unes hores abans, al vespre, tot el seguici feia via pels seus carrers i aquests bullien rítmicament; s'hi feien curses de tota mena, juguesques, confessions, acrobàcies, cançons...

Un bon dia, arribà a l'ordinador una pantalla que ningú no havia vist mai abans. Era d'un blanc impecable, tan lluminós que encegava. Era terrible! I, sabeu què? Que la pantalla tenia gana. Es va maximitzar per damunt de totes les altres, i alçant també la seva ombra sobre el teclat, va proclamar que si no era complaguda amb una emoció cada dia, estendria un virus mortífer pertot.

Les emocions, desmembrades i desvirtuades en caràcters individuals, van reunir-se en una ordenada assemblea, i com que no es posaven d'acord amb quina havia de ser la primera a lliurar-se a la pantalla, van decidir fer un sorteig. Així va ser com la malaurança va recaure sobre l'Alegria. Ningú no se'n sabia avenir, que hagués de ser ella la primera. Però ella va acceptar la seva dissort amb gran pena i va començar a recollir una a, i després una l, i tot seguit una e...

Quan era a punt de posar la darrera a, i la blanca pantalla ja festejava el triomf, va aparèixer, cavalcant frenèticament, un majestuós ratolí. La lluita va ser ràpida, i després d'un seguit de ferotges clics, va quedar feta un no res, reduïda a un blanc esmorteït, allà en un racó, condemnada a l'extinció immediata. Just abans del darrer i definitiu clic, la pantalla va alliberar un somriure, qui sap d'altres lluites. El ratolí, aleshores, va donar-lo a l'Alegria i va marxar veloç, preparant-se ja per noves aventures.

L'Alegria, ara, tenia massa somriures per a ella sola! Per això es va dedicar a escampar-los a tort i a dret.

I així fou com les emocions, amb l'heroica gesta del ratolí, van sobreviure a l'atac d'una temible pantalla que se les volia cruspir, talment com el drac que es volia cruspir a la princesa...

                                                                       Il·lustració de Marta Montañá

FELIÇ SANT JORDI!