21 de març de 2017

Encara tenim la poesia

Diu la Unesco que avui és el Dia Mundial de la Poesia. No seré jo qui ho contradigui.




 Encara tenim la poesia

Declamem la bellesa, avui,
endiumenjada en un dimarts qualsevol
en la ploma d'arriscats trobadors
que lluiten contra la mediocritat
que imposen les vides ordenades,
classificades, empaquetades;
manllevades a uns altres herois
que no eren a les pàgines
dels nostres contes.
Ens hem deixat robar l'ànima,
però encara tenim la poesia
d'uns quants bojos que sembren llavors
a la terra de la ignorància
amb l'esperança que germinin ulls i orelles 
i cors i pell
que observin, que escoltin, que bateguin.
Que sentin.

En aquesta exhibició de gràcia,
per què no?
Ensenyem-nos els balls íntims
a què som convidats per nosaltres mateixos
a l'hora dels somnis que es somien a les fosques
per damunt dels terrats.
Estripem la impaciència de més matins.
Provem-ho.
Fem poesia d'allò difícil, també,
dels nostres pous bruts i llefiscosos.
Del dolor i la tristesa seca.
Així, cada nova paraula ixent
ens serà regalada, des de dins,
 de les mans d'algun déu.
I de les flors, dels lilàs i els ametllers,
i de totes les cadències del paradís,
ja se n'ocuparan uns altres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada