M'encanta aquesta cançó.
http://open.spotify.com/track/5vz1dfFleAEQVamPc0u8dv
Pobre Puff, es va quedar sol. Però era màgic, malgrat tot.
En Jackie Paper va créixer. I no va tornar.El món és ple de Puffs i Jackies. Però la cançó diu que nanai, que no acaben junts, que no hi ha final de Hollywood. Que no pot acabar bé. No és terriblement trist?
A mi m'agrada més pensar que Puff i Jackie són la mateixa persona, i amb això no estic recolzant la teoria que hi havia drogues pel mig quan es va escriure aquesta cançó. Només que, a la vida, tots tenim moments Jackie i moments Puff. Moments per tirar endavant i créixer, i tocar de peus a terra. I moments per somiar i jugar a la platja, i que els reis i les princeses s'inclinin al pas de la teva aventura.
No deixis que ningú menystingui els teus moments, siguin quins siguin i com siguin. Potser un dia tindràs unes escates de drac que t'aniran petites, o voldràs baixar al fons del mar sense saber nedar. Si això passa, tanca els ulls i escolta la cançó. O canta-la. O pensa-la.
La màgia encara és possible.
I si la pots cantar amb el teu/s fill/s, nets etc encara millor perquè sereu més a somiar i qui et pot transportar al món dels somnis millor que els nens?
ResponEliminaPels néts encara haurem d'esperar una mica... Els nens certament et transporten al món dels somnis. Però els qui no són nens, també! Si no, ja em diràs què fas aquí, nyigo nyigo om shanti. Petons als Picarols!
ResponEliminaT´estimo molt Apireta! perquè serà que sóc aquí davant l´ordinador en cap de setmana ?(cosa insòlita). Doncs per dir-te el que t´he dit, que aquí em tens.
ResponEliminaSi això no és magia ja em diràs què.
:-)
ResponEliminaOh!!!!Apireta de Colb... a mi també m'encanta aquesta cançó....em trasllada a la infantesa i m'emociono...
ResponEliminaEts fantàstica i el teu bloc és increible,,,,quina capacitat d'escriure...tens temps per tot
ESPERO VEURE'T AVIAT
Vull tenir temps pel més important, així que ens veurem aviat, dolça inmigrant...
ResponEliminaM'encanta el teu sobrenom ;-)