Aquesta nova entrada al bloc necessita d’un context que només es troba al voltant d’una taula fumejant de berenars i notícies -uau!!- d’un dijous a la tarda. Imagineu-vos-la, si voleu: xocolata, cafè, bombons, galetes... o tot allò que no hem pogut endrapar per Nadal i encara està pel marbre de la cuina. Background: un pessebre mida XL il·luminat amb uns llumets d’un to blavós. Quasi podríem asseure Sant Josep a la taula amb nosaltres. Bé, en aquest cas seria Maria perquè aquesta és una reunió de dones. De dones antropòlogues. De cop se m’acut que precisament a ella li podríem haver preguntat moltes coses...
Sobre el títol, sapigueu que he triat aquest perquè trobo que sona bé, té un toc així com tendre. I la conjunció de llengua i dents és curiosament infantil.
Mulatitos, eh? Mira-la ella, sempre me la imagino dins d’un dibuix de la Pilarín. Però aquesta vegada no se m’acut en quin dibuix posar-te mentre descobreixes que els mites, algunes vegades, no són mites (d’aquest en concret jo en puc donar fe). Qui ho hagués dit, fa un temps, que mentre et fan propostes deshonestes reviuries, alhora, l’edat del “pavo” des de l’altra banda, la de pseudomare! Un pavo, deixa’m dir pel que sembla, una mica prolongat en el temps. Ehem. Després d’això ja poden venir mulatitos, conguitos, lacasitos o el que vulguis! Seré la primera en saber-ho?
De 18 a 22. I quina mania amb les opos. Nenes, nosaltres som de categoria 25!!! Com a mínim, i escalant posicions sense exàmens. Ara volia lligar això de les opos amb una dosi d’argot d’infermeres. És simplement fascinant, però com que no sóc infermera no sé com fer-ho. Seria una cosa així, i que em perdoni el col·lectiu sanitari: el sende de la prote de la dispo, què fort, ja no fa clapsis de factes ni muns. I tot i amb això, us felicito per haver aprovat les ditxoses opos com déu mana, estudiant a última hora i amb la progesterona (la proge?) a tota màquina.
S’han de tenir fronts oberts. Això ho vas dir tu quan estaves a punt d’obrir-te’n un més gran que el forat de la capa d’ozó. Obro parèntesi.(Per què serà que aquesta taula sempre em fa pensar en la piscina?) Tanco parèntesi. La qüestió és que ara seràs la jefa, i no crec que et calgui un fuet. A mi m’agradaria tenir una jefa com tu, de Girelona! En altres qüestions, a tu et toca patir altres edats, com ara l’adulta en la seva versió femenina i malparida. Ja et veig amb posició rotllo Vivien Leigh al final de la pel·lícula d’Allò que el vent s’endugué, però amb la teva pròpia frase: encara ha de néixer l’home -o la dona, afegeixo- que....
Si ja ho deia jo, que la propera vegada vindré amb la llibreta per prendre apunts. Quin moment! Anunciar la teva descendència com qui diu que sembla que el temps avui ha refrescat. I l’altra patint perquè al cap de tres segons d’haver arribat ningú no li deia res de la seva panxa! Val a dir que al segon que fa quatre ja t’havíem preguntat directament si era que sí. I era que sí! Al voltant d’aquesta taula ben aviat hi haurà més trones que cadires. I això sense comptar els mulatitos ni els adoptats-que-són-molt-monos.
Teniu raó, jo no sóc de grans discursos. Està clar que sóc més de parrafades. No tornaré a dir, ni en broma, que estudiar antropologia no m’ha servit per a res!
Louis Armstrong's Orchestra And Chorus – What A Wonderful World
