Petit filòsof

L’altre dia un alumne em va preguntar a classe quin nom tenia el que un sent quan mira per la finestra i davant del paisatge que l’envolta es veu petit. Però no petit d’inferior, va remarcar, sinó petit davant la immensitat.

Petit filòsof d’immenses idees, no recordo què et vaig contestar en aquell moment per al teu exercici de classe. Però ara et dic que mentre obris la finestra i la teva vista no abasti a trobar el final de l’horitzó podràs fer el que vulguis.

De grat bufaria pols d’estrelles a la nit, i arreu escamparia molinets de vent de mil colors que foragitessin els núvols, però no cal. Darrera els núvols, i dins la fosca, no s’hi amaga res. I tu ja ho sabies!