Per no pensar

Van dir-me que, per no pensar, llancés els meus pensaments al riu i els deixés lliscar com si fossin fulles seques. Començar per l’Amazones seria una bona idea; no conec cap riu prou gran per fer-hi cabre tanta fulla!

Aniré a poc a poc. Em faré un riu a mida, que salti àgil i rabiós i enèrgic entre les pedres, de vegades, però també que es bressoli mandrosament. Hi vull algun remolí, a més, que faci giragonsar les fulles en un intent d’engolir-les per sempre més. Al final el riu arribarà al mar. Potser allà sí que hi cabrien, totes.

Si tu, o tal vegada tu, o potser tu ara ets un d’aquests pensaments, no et preocupis. El mar també s’acaba, i si sobrevius al viatge, i si no se t’ha empassat cap remolí, i si els corrents t’han fet fer un trajecte plàcid i plaent, em trobaràs asseguda a la riba d’una platja.

Bon viatge...