Ventet d'agost

És l’últim diumenge d’agost. Ja es percep aquell tràfec propi del final de les vacances; o potser seria més encertat dir del retorn a la feina. Però avui és diumenge, encara, ja ho he dit, i un ventet lleuger i fresc fa bellugar les cortines i m’acosta la remor de les fulles mandroses del til•ler del pati. Exhalen dolços sospirs un rei, un príncep i una princesa, cavalcant en somnis per una plàcida migdiada. Quina pau em duu, també, aquest ventet lleuger i fresc, que em convida a tancar els ulls i volar. Volar per altres cels més llunyans dels que conec, travessar núvols més blancs dels que mai no he vist, guaitar paisatges sense explorar, batre les meves ales en silenci. Descobrir.

I és que tot té un aire tan nou! Estic a punt per emprendre aquest vol, fins i tot amb els ulls oberts. Intueixo que m’agradarà, més si també m’acompanya aquest ventet lleuger i fresc. Si em veieu passar per damunt de les vostres teulades, saludeu-me amb la mà, que jo faré el mateix.