Mudarem les fulles
encara que no vulguem.
El vent ens acuitarà,
impacient,
i se les endurà
en un vol de joguina
sibilant...
25 de setembre del 2011
Plic és poc
Avui ha plogut, per fi. Per fi. Per fi. Les gotes sonen així, quan cauen sobre les rajoles del pati, quan espeteguen contra els vidres, quan salten damunt dels meus cabells perquè em fa mandra obrir el paraigües si el trajecte és curt. O potser sóc jo que ho sento perquè només un plic em sembla poca cosa, i els per fis m’encisen com cants de sirena mentre corro cap al cotxe aquest matí de dissabte. El primer dissabte de la tardor. Per fi!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fins i tot quan no plou i el sol espetega triomfant sobre les fulles acolorides de la tardor, arriba el per fi que em feia falta.
ResponEliminaMe n'alegro!
ResponElimina