Resumiré el meu 2013 amb una dada: dotze centímetres, que són els que han crescut els meus cabells des del gener. No és res important, això, però una mica sí. I m’ha fet gràcia començar així. I reconec que és una forma d’admetre que no em sento capaç d’escriure sobre totes les coses i totes les persones que han fet que el dos mil tretze fos tan única i originalment dos mil tretze. Per això he pensat que vosaltres em podeu ajudar a fer la darrera entrada al bloc enviant-me una frase pel mitjà que vulgueu, la primera que us vingui al cap després de llegir això. No posaré el vostre nom, i serà una manera divertida d’acabar plegats, i tant fa si ja veníem junts del dos mil dotze o ens hem anat trobant després. Què, us hi apunteu? Teniu un dia i mig, però si em feu cas i seguiu el vostre instint, només necessiteu els dotze primers segons, o el temps que trigueu a acabar de llegir aquestes línies.
La realitat supera la ficció
ResponEliminaEscriuré una del Nelson Mandela que em sembla molt encertada per començar l'any: "Perdonar allibera l'ànima, treu la por. és una eina poderosa. Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb ell, aleshores es torna el teu company". Molt bon any Núria
ResponElimina