19 de març del 2015

Que m'escoltes?

Hi ha gent que no escolta. Els parles i et miren, això sí. Però ja ho veus, que el missatge no arriba, que allò que tu vols transmetre quedarà en el més miserable oblit i anirà a les escombraries tan bon punt algú passi l'escombra. Totes allà, les teves paraules, escampades per terra. 
No hi ha res a fer. Quan algú decideix que ja està, que ja té la informació que considera necessària, tots els teus esforços són una pèrdua de temps i d'energia. És igual que a tu et sembli que és important aquest i aquell altre detall, i que per a tu sigui essencial farcir la conversa de complements directes, indirectes i circumstancials. Amb la cara tova i els ulls opacs, l'altra persona entrarà en un atzucac de moviments compulsius amb el cap i t'afirmarà als morros l'absurditat d'estar parlant sol sense voler-ho.
I és llavors quan et quedes en aquest estat lamentable, enmig d'una conversa suïcida, topant de ple amb la pròpia perplexitat mentre et preguntes si tu també ho fas, això, alguna vegada. Em temo que sí. Vaja...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada