A mi em falta un cable

Doncs a mi no. O això em sembla. Però de vegades se me’n desconnecta un. Cric. I comença el ball, com quan regues amb una mànega i se t’escapa de les mans, i comença a fuetejar per tot arreu i et veus incapaç d’aturar-la. I quan ho aconsegueixes ja t’has mullat i, a sobre, has rebut un ventallot que no sabies ben bé d’on et venia.

A mi em passa això quan se’m desconnecta el cable dins del cervell. Com avui, a la feina. Només que en comptes d’aigua a pressió, em surten les idees disparades, sense meditar-les, sense direcció, esquitxant allà on no estava previst. I després, simplement ja no puc pensar.

I em pregunten cojrjrij i com que estic esgoixxttxxx sembla prrprpr bé que no zrrriscolti, que bff rrrgi entès crr del que m’hagggg rrfi jjjj. I qrrr. I em xxxxxp ttttttrieu perqqqqqqx semblgffi idgggggggrta.

Blub. Blub.