18 de juny del 2009

Que véns?

No encara, em quedo una estoneta a l’ordinador. Necessito aquest temps per mi, quan tothom dorm, quan em trobo (o em perdo) i escric. És el meu espai discret, secret, íntim, màgic, despert, sincer. Un moment de solitud que a mi em fa bé. Un moment de solitud per pensar en tu, que ets aquí al costat però que ja dorms. Sense aquest moment, segur que l’endemà em trobaries a faltar alguna cosa, perquè jo no estaria tota sencera. Gràcies per ser aquí al meu costat dormint, despert, sencer. ( )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada