Estimar-te en blanc

Parlar amb tu és com omplir un llibre en blanc. I el dia que escrigui la darrera paraula, el dia que un fi majúscul tanqui aquesta història, aquell dia potser ens farem amics. Serà aleshores quan ens coneixerem, i quan ens sabrem i ens voldrem tots els defectes, i també totes les virtuts.  

Com omplir un llibre en blanc, deia. Escrit amb ploma i tinta sobre un paper gruixut, consistent, d’aparença aspra però de tacte fi. Ple de taques i d’errors que no es poden esborrar ni dissimular,però que amb el temps s'han convertit en dibuixos, i amb algunes filigranes, també, dignes d’una certa admiració.
 
Parlar amb tu és així, i penso que què desagraït deu ser, per a tu. Et deixes omplir, et deixes esquitxar, et deixes escopir paraules. T’hi poses bé perquè t’aboqui al damunt exèrcits d’ocupació. Com cants de sirena -que sempre canten el mateix-, quan passo pel teu davant m’engoleixes en el deliri del jo, jo, jo… Llavors provo de clavar-me més en el paper, escric més fort, compto més lletres, perquè em vegis. Però no passa res. Quan arribo a la pàgina següent, només hi ha un altre full blanc que se’m menja fins al pinyol, voraç ell, menjatintes.
Com és? És que t’és igual? I penso que quin miracle, també, que no t’hagi estripat ni t’hagi llençat mai al foc. Però és que sé que parlar amb tu és com parlar amb mi mateixa; quin sentit tindria esquinçar-te les pàgines? Sé que tots els espais per omplir són meus, i no teus. Que els buits són meus, i no teus. Encara que sigui terrible, de vegades, escriure’t amb aquesta angoixa, encara que em facis fora d’una lletra que jo vull resseguir obstinadament, encara que em diguis que aquí no hi ha res teu, que és tot meu. Encara que tot això i tot allò altre, em meravella la barreja de por i d’emoció d’anar a la primera pàgina i començar a llegir. I quasi no m’ho crec, que ho hagi escrit jo, tot. I quasi ni em crec que sigui jo. Però qui, si no? Em tempta jugar a buscar tinta invisible amb suc de llimona i una espelma, només per no saber-me tan sola entre tant blanc, però sé que només trobaré un escriu-me tot el que vulguis. Tot el que vulguis, que serà per a tu, aquest llibre, i no per a mi. Que jo puc ser pàgina per una altra ploma, però tu no pots ser ploma per una altra pàgina.

I a la vegada que aprenc a estimar-te en blanc, entenc que el teu llibre ja està escrit.